prestacion por maternidad

La sentència 1462/2018 del Tribunal Suprem, dictada el passat dia 3 d’octubre, ha establert com a doctrina que “les prestacions públiques de maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques”.

Com a conseqüència, els contribuents que hagin tributat per la prestació de maternitat en els últims anys podran reclamar la devolució del pagat de més o que se’ls pagui el menor importi retornat, en cas d’haver tingut dret a devolució. Cal tenir present que la AEAT no retornarà d’ofici les quantitats tributades de més, serà el contribuent qui hagi de sol·licitar-ho.

SOL·LICITUD DE DEVOLUCIÓ DE LES QUANTITATS TRIBUTADES PER LA PERCEPCIÓ DE LA PRESTACIÓ DE MATERNITAT.

Els contribuents que hagin percebut la prestació de maternitat poden trobar-se en les situacions que a continuació es descriuen, en cadascun dels casos de les quals s’explica també el procediment a seguir per recuperar les quantitats tributades indegudament, en cas que procedeixi:

  • Contribuents que hagin percebut la prestació de maternitat durant els exercicis de 2014, 2015, 2016 i 2017.

Hauran de sol·licitar la rectificació de les declaracions d’IRPF corresponents a l’exercici o exercicis, si la prestació es va percebre durant períodes pertanyents a dos exercicis diferents, durant els quals s’hagi percebut la prestació.

L’AEAT està preparant un formulari per sol·licitar la devolució de manera ràpida en el qual el contribuent solament haurà d’indicar les seves dades identificatives, els exercicis en els quals hagi percebut la prestació, així com les dades del compte bancari on desitja que se li ingressi l’import de la devolució.

El sol·licitant no haurà d’acompanyar a la sol·licitud cap document acreditatiu dels imports percebuts (certificació de la Seguretat Social), ja que serà la pròpia AEAT la que obtindrà directament de la Seguretat Social les dades necessàries per a la resolució de la sol·licitud.

El formulari haurà de presentar-se a través de la seu electrònica de l’AEAT (es requereix certificat digital) o físicament en qualsevol oficina de registre de la mateixa AEAT.

Després de la deguda comprovació de la procedència de la sol·licitud l’AEAT emetrà una liquidació provisional en rectificació de la declaració presentada en el seu moment. Si el contribuent està d’acord amb aquesta liquidació provisional i no presenta al·legacions contra la mateixa, en pocs mesos es procedirà a l’ingrés de la devolució en el compte bancari indicat en el formulari de sol·licitud.

El formulari encara no està disponible en l’AEAT, encara que diverses fonts han publicat el model que presumiblement l’AEAT posarà a disposició i en el qual, segons les mateixes fonts, haurà d’indicar-se en la seva capçalera com a codi de tràmit el “GZ283”. No obstant això, aquest formulari no és més que un esborrany i no ha d’utilitzar-se fins que no sigui publicat a la seu electrònica de la AEAT el disseny definitiu.

No obstant això, qui no desitgi esperar que l’AEAT posi a disposició el formulari indicat, podrà sol·licitar la devolució dirigint un escrit a l’AEAT que podrà presentar, igualment, a través de la seu electrònica o presencialment en qualsevol oficina de registre. En aquest cas serà convenient adjuntar còpia de la declaració o declaracions corresponents als exercicis dels quals se sol·liciti rectificar la liquidació, així com certificació de la Seguretat Social amb l’import percebut en concepte de prestació de maternitat.

Els contribuents que hagin percebut la prestació de maternitat amb anterioritat a l’exercici 2014 i hagin tributat per ella ja no podran sol·licitar la devolució, tret que haguessin iniciat un procediment abans de la seva prescripció.

  • Contribuents que no van presentar declaració en l’exercici o exercicis en què van percebre la prestació per no estar obligats.

Poden presentar la seva declaració o declaracions extemporáneamente perquè els sigui retornada la retenció aplicada i la devolució de la qual no va ser sol·licitada.

  • Contribuents que haguessin presentat sol·licitud de rectificació de declaracions que hagués estat desestimada abans de la sentència del dia 3 d’octubre.

Si s’ha presentat recurs i aquest es troba encara pendent de resolució l’òrgan que hagi de resoldre es pronunciarà sobre l’aplicació de la doctrina establerta per la sentència del Tribunal Suprem.

Però, una vegada desestimat el recurs contra la resolució denegatòria de la devolució i havent adquirit aquest fermesa, caldrà presentar un recurs davant el TEAR (Tribunal Econòmic Administratiu Regional) que esgotarà la via administrativa. A partir d’aquí caldrà acudir a la via judicial presentant un recurs contenciós administratiu.

  • Contribuents que hagin percebut o percebin la prestació de maternitat durant el present any 2108.


En la propera campanya de renda corresponent a la liquidació de l’impost del present any 2018 la AEAT ja facilitarà les dades fiscals contemplant la prestació de maternitat com a renda exempta, per la qual cosa els contribuents hauran d’elaborar les seves declaracions amb aquestes dades fiscals, amb el que el resultat ja serà el correcte tenint en compte l’exempció de l’esmentada prestació.

L’ORIGEN DE LA CONTROVÈRSIA.

L’AEAT ha vingut considerant fins a la sentència 1462/2018 del TS que la prestació de maternitat havia de qualificar-se com a rendiment del treball perquè tenen aquesta consideració les prestacions percebudes dels règims públics de la Seguretat Social, segons el que disposa l’apartat a) de l’article 17.2 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

El TEAC (Tribunal Econòmic Administratiu Central) va unificar el criteri administratiu recolzant el criteri de l’AEAT. En la seva resolució TEAC 7334/2016, de 2 de març de 2017, diu “…cal tenir present que la prestació de maternitat satisfeta per la Seguretat Social té la funció de substituir a la retribució normal (no exempta d’IRPF) que obtindria la contribuent pel seu treball habitual i que ha deixat de percebre en gaudir del corresponent permís…”.

En data 29 de juny de 2017, en la seva sentència 666/2017, la Sala del Contenciós del TSJ de Madrid estima el recurs interposat per una contribuent obligant a Hisenda a retornar les quantitats tributades per la percepció durant l’exercici de 2013 de la prestació per maternitat.

L’advocacia de l’Estat presenta recurs davant el TS per a unificació de doctrina contra la citada sentència per considerar-la contradictòria amb les d’altres tribunals que consideren no exempta la prestació, com el TSJ Castella i Lleó i el TSJ Andalusia.

DOCTRINA DEL TRIBUNAL SUPREM.

El TS dicta la sentència 1462/2018 de data 3 d’octubre confirmant la sentència del TSJ Madrid establint com a doctrina legal que “les prestacions públiques de maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques”.

El TS considera que “la prestació per maternitat a càrrec del INSS pot incardinar-se en el supòsit previst en el paràgraf tercer lletra h de l’article 7 de la LIRPF (Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) quan disposa que “igualment estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat.””

 

ARGUMENTS QUE FONAMENTEN LA SENTÈNCIA DEL TS.

El TS fonamenta la seva sentència en dues línies d’argumentació, una interpretació gramatical de la lletra h de l’article 7 de la Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i una interpretació sistemàtica de l’article 177 de la Llei General de la Seguretat Social.

Quant a la interpretació gramatical el TS diu textualment en referència a l’article 7 lletra h de la LIRPF: “Quan el paràgraf quart comença amb la paraula ““també” estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o entitats locals”, després de declarar exemptes en el paràgraf tercer “les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat”, sembla donar a entendre que a més de les que són a càrrec de la Seguretat Social, entre les quals cal incardinar les prestacions per maternitat, estan exemptes les que pel mateix concepte es reconeguin per les Comunitats Autònomes i Entitats Locals, doncs en un altre cas la partícula “també” seria inútil, i podria donar lloc a entendre que el legislador ha volgut exclusivament declarar exemptes aquestes últimes i excloure les estatals.”

Quant a la interpretació sistemàtica de l’article 177 de la LGSS el TS diu textualment: “La prestació per maternitat és el subsidi que gestiona la Seguretat Social que tracta de compensar la pèrdua d’ingressos del treballador a conseqüència del permís de descans pel naixement d’un fill, adopció, tutela o acolliment, i durant aquest període el contracte de treball queda suspès interrompent-se l’activitat laboral; i a tenor de l’article 177 d’aquesta norma, es consideren situacions protegides la maternitat, l’adopció, la guarda amb finalitats d’adopció i l’acolliment familiar, de conformitat amb el Codi Civil o les lleis civils de les comunitats autònomes que ho regulin.


En conseqüència la prestació per maternitat pot incardinar-se en el supòsit previst en el paràgraf tercer de la lletra h de l’article 7 de la LIRPF, i per això el recurs de cassació ha de ser desestimat i establir com a doctrina legal que “les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.””