Derogat el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.

El passat dia 24 de gener es va publicar en el BOE la Resolució del Congrés dels Diputats de data 22 de gener per la qual es va ordenar la publicació de l’Acord de derogació del Reial Decret-llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer.

En conseqüència, les modificacions introduïdes en la normativa sobre habitatge i lloguer deixen d’estar en vigor, i es torna a aplicar la normativa vigent abans del 19 de desembre de 2018.

Aquest Decret-llei havia de ser convalidat pel Congrés en el termini dels 30 dies següents a la seva entrada en vigor. El Congrés dels Diputats ha votat en contra de la seva convalidació, per la qual cosa els canvis que introduïa han perdut la seva vigència des del dia 23 de gener.

No obstant això, durant el temps de la seva vigència, des del 20 de desembre de 2018 al 22 de gener de 2019, els seus efectes no han estat anul·lats, per la qual cosa els contractes de lloguer formalitzats durant aquest període a l’empara de la normativa establerta pel Reial Decret-llei, que ara es deroga, tenen plena validesa.

No obstant això, aquells contractes de lloguer que se signin a partir del 23 de gener de 2019 hauran de formalitzar-se conformement a la legislació vigent fins al dia 19 de desembre de 2018.


 Com queden, doncs, alguns dels punts més significatius de la regulació dels contractes de lloguer d’habitatge després de la no convalidació del Reial-Decret-Llei?


Com queda la durada dels contractes de lloguer?

La durada mínima del contracte de lloguer d’habitatge serà novament de 3 anys, en lloc dels 5 o 7 fixats en el Reial Decret-llei.


I la de les seves pròrrogues?
Les pròrrogues tàcites tornaran tenir una durada d’un any, en comptes dels tres anys que s’establia en el Reial Decret-llei.


Què hi ha de les fiances?
Els arrendadors podran sol·licitar les garanties addicionals, al mes de renda que s’estableix com a obligatòria, que considerin oportunes. El Reial Decret-llei derogat limitava a dues mensualitats de renda la quantia màxima de les garanties addicionals.

Sobre les despeses de gestió i formalització del contracte.
El Reial Decret-llei establia que, quan l’arrendador fos una persona jurídica, fos aquesta qui es fes càrrec de les despeses de gestió i formalització del contracte de lloguer d’habitatge. Amb la recuperació de la normativa anterior serà l’arrendatari qui sufragui les despeses.

Què passa amb els contractes de renda reduïda?
En la redacció del Reial Decret-llei l’actualització de la renda no podia excedir del resultat d’aplicar l’increment experimentat per l’Índex de Preus al Consum en cada revisió anual.
A partir de la seva derogació deixa d’existir aquesta limitació.


I els habitatges turístics?
El Reial Decret-llei fixava una majoria qualificada mínima (tres cinquenes parts del total de propietaris que representin, al seu torn, les tres cinquenes parts de les quotes de participació) perquè les comunitats de propietaris poguessin limitar o condicionar l’exercici de l’activitat, o establir quotes extraordinàries de despeses o incrementar fins a un vint per cent la participació en les despeses de la comunitat.

Des del 23 de gener, es torna a exigir la unanimitat dels propietaris i desapareix la possibilitat d’establir quotes extraordinàries o d’incrementar la participació en les despeses.

Les modificacions en la LEC (Llei d’Enjudiciament Civil) sobre desnonament d’habitatges que afectin llars en situació de vulnerabilitat i els canvis a l’IBI (Impost sobre Béns Immobles) i la LITPAJD (Llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats)?

Tots els canvis en aquestes normes han deixat d’estar vigents i es tornarà a aplicar la normativa anterior al 19 de desembre de 2018.